Papers que es van estripant...
amb el temps en
el meu cor
i com
fulles de tardor
al camí es
van quedant...
Als recons
d’aquelles nits
encara
s’amaguen flors
que prenent
la teva olor
acaronaven
el teu pit...
I es
belluguen poc a poc
dins la
boira gebradora,
els somnis
que tard o d’hora
m’emporten
al teu record...
Records que
et fan patir
o et fan
sentir la fortuna
de fer-hi
tremolar a la lluna
amb una musa
en el llit...
No hay comentarios:
Publicar un comentario